“Sempre eixos ulls que miraven, vigilants, al treball o menjant,
en casa o al carrer, al bany o a l’habitació, en vigília o al somni:
no hi havia privacitat possible”.
George Orwell, 1984.
Amb aquesta cita comença Ignacio Ramonet l’editorial de Le Monde Diplomatique d’aquest mes, titulada Control social total. En ella exposa una sèrie d’esdeveniments recents que estan propiciant el pas “d’una societat informada a una d’informants”. Tots estem “vigilats, obervats i fitxats”. Vivim en una societat de control en la que està emergint una nova perversió que intenta “convertir els ciutadans, a la vegada, en vigilats i en vigilants. Cadascú ha d’espiar els altres, al temps que ell mateix és espiat. És a dir, en un marc democràtic en el que cada individu està convençut de viure en la major llibertat, la realització de l’objectiu repressiu màxim de les societats totalitàries”.
Per tant, què és la llibertat? Som realment lliures? Quin concepte d’individu lliure tenen els governs “democràtics” actuals? Quines bases té, quines manipulacions i perversions ha sofrit a l’època contemporània? Aquestes i altres qüestions es tracten àmpliament en un molt bon documental de la BBC que vaig veure ahir: The trap. What happened to our dream of freedom (La trampa. Què passà amb el nostre somni de llibertat), dirigit i escrit per Adam Curtis.
Narra la història de l’ascenció d’un “limitat i peculiar” tipus de llibertat. Una concepció de la llibertat basada en un model simplificat de l’ésser humà en el que han acabat creient tant els governs d’esquerra com els de dreta: ” som criatures egoistes i quasi robòtiques”. A aquesta situació li ha seguit una “nova i simplificada idea de la política” en la que el paper dels governs ja no és canviar el món, sinó simplement proporcionar-nos allò que els individus “lliures” necessitem.
Adam Curtis ens mostra com aquest model deriva d’idees i tècniques desenvolupades pels estrategues nuclears durant la Guerra Freda per a controlar el comportament de l’enemic soviètic (Delicat Equilibri del Terror). Un repàs a la paranoica Teoria dels Jocs del nobel matemàtic John Nash i de com la desenvoluparen biòlegs, genètics, antropòlegs, psiquiatres radicals i economistes fanàtics del lliure mercat… fins a dominar el pensament polític des dels 70 cap ací.
Una concepció simplista que forma la pedra angular de les noves formes de control a les que estem sotmesos. Com diu Curtis: “estem en una trampa de la nostra creació que ens controla, priva de significat i causa caos i mort a l’estranger”. Hi ha altres formes de llibertat, descubrim-les.
