1. “Pareix ser una ficció de Jorge Luis Borges. En un regne llunyà, un soberà magnífic i cruel, aferrat als atributs del seu poder, tancat al seu sumptuós palau, pel que sembla no havia vist que el món, imperceptiblement, estava canviant al seu voltant. Fins que arribà el dia de la gran decisió. Aleshores sembla que, per a la seua sorpresa, va vore que les seues ordres no eren res més que simples sorolls i no es traduïen en actes. Sembla que el poder s’havia desplaçat i el soberà magnífic havia deixat de ser l’amo del món.
Aquells que en les grans democràcies lliuren interminables lides electorals per a conquistar el poder, no s’arrisquen, en cas de victòria, a experimentar un desengany semblant al del soberà d’aquesta fàbula? Saben que el poder s’ha mogut? Que ha desertat d’eixos espais precisos que circumscriu el polític? No estan corrent el perill de mostrar molt prompte en públic l’espectacle de la seua impotència; de veure’s obligats a “andar-se con rodeos”, retrocedir, renegar de les seues opinions i reconèixer que el vertader poder està en una altra part, fora del seu abast?
(…)
Es col·loca a l’economia en el lloc de comandament. Una economia alliberada, com és natural, de l’obstacle d’allò social, espècie de ganga patètica el pes de la qual, pel que sembla, causa de regressió i crisi”
Ignacio Ramonet, Cómo nos venden la moto. Información, poder y concentración de medios
2. “El capitalisme no pot esfondrar-se; és l’estat natural de la societat. La democràcia no és l’estat natural de la societat. El mercat, sí.”
Alain Minc, assagista neoliberal.
3. “De totes les il·lusions la més perillosa consisteix en pensar que no existeix sinó una sola realitat”
Paul Watzlawick
